Abans de res, dir
que aquest escrit està fet a nivell personal, el que baix firma no és el
directiu del CCE Sant Lluís si no el que es considera el teu amic, Xavi.
Sa veritat es que
no se com he de començar aquest escrit. Avui és un dia trist per jo a nivell
esportiu; és amb tota seguretat el pitjor dia des de que estic a la Junta Directiva
En Xavi Carreras
ens deixa. La seva nova ocupació laboral no li permetrà dedicar temps al seu
estimat bàsquet, i per tant deixa el CCE Sant Lluís tant a nivell de Coordinador
com a nivell d’entrenador del primer equip.
Han estat tres anys
junts al club. Quant vam entrar a la directiva, jo particularment, tenia molt
clar qui havia de ser el coordinador i entrenador del primer equip. Era una
aposta personal, per què la meva relació amb en Xavi començà a finals de la
dècada dels 90, no sabria dir amb exactitud a quin any. Ell va arribar a Sant
Lluís com a jugador, i me va “enganxar” com a delegat ja que també exercia d’entrenador.
Des de llavors me
va “enamorar” la seva manera d’entendre el bàsquet. Era, i és, un “malalt del
bàsquet”, el bàsquet és la seva vida, i ell va fer que seguís enganxat a aquest
esport. La nostra relació esportiva es va acabar quant ell va deixar Sant Lluís
i jo vaig aparcar la meva passió per el bàsquet.
Extrany era l’estiu
que no me cridava per ser delegat seu, aquells anys al CD Alcàzar, però per qüestió
de temps sempre li deia que no. Però com diuen en castellà “tanto fue el cántaro
a la fuente...”. La seva insistència havia d’acabar amb un “si” meu.
Ho record com si
fos avui i ja han passat uns sis anys. Una nit d’estiu ens reunim a un conegut
bar de s’Avinguda de Sant Lluís, record quines van ser les seves paraules “me
deus un si”. Abans de xerrar amb ell ja sabia quina seria la resposta, jo li
devia a en Xavi, i a més aquell “mono” de bàsquet m’havia tornat, i que millor
que tornar amb ell. Van ser tres grans anys amb júnior i cadet masculí del CB La
Salle Maó.
Però després del
tercer any es va obrir una nova etapa amb la meva relació amb el bàsquet, entraven
amb el meu grup d’amics a la Junta Directiva
Han estat tres
grans anys, en els que ell m’ha demostrat una entrega i dedicació total per uns
colors, els del CCE Sant Lluís. Com si fos el club de la seva vida. Amb nosaltres
s’ha deixat la pell i allà estan els resultats.
Ara ha arribat el
moment d’acomiadar-se, a nivell professional, trobaré a faltar els teus crits a
pista quant no sortien les coses com tu volies, trobaré a faltar la teva
presència a l’oficina, amb el teva clàssica pregunta al final de quasi cada
dia: “Xus, hi ha res mes?”.
Moments per
recordar al llarg d’aquets anys n’hi ha molts, surts a títol per temporada, i
açò no es fàcil a un club modest com el nostre, però jo triaré un que no se
m’oblidarà mai, Primer any teu amb nosaltres, Pavelló Padre Petrus, després d’aconseguir
la classificació per les Fases d’ascens a EBA, després de la bogeria per lo
aconseguit, veure’t assegut a la banqueta, envoltat de llàgrimes d’emoció. Amb
tu el bàsquet tenia un gran deute i aquell dia vas obtenir el premi que te
mereixies, van ser uns segons que mai oblidaré.
He intentat fer-me
el fort davant de tothom, i mira que a la reunió en la que vam informar als
nostres entrenadors me va costar horrors, de fet tenia molta mes cosa que dir
sobre tu però me va ser impossible, veure’t enfonsat me va demostrar una vegada
més lo que t’estimes el nostre club. Però ara, amb la intimitat que me dona la
meva casa i escrivint aquestes retxes me venen multitud de vivències junts
i.....bufff...pell de gallina. Diuen que la vida segueix, a un club les
persones van i venen i a tu ara, molt al teu pesar i al meu, te toca anar-te’n
però com t’he dit a la reunió amb els entrenadors, les portes del CCE Sant
Lluís per tu sempre estaran obertes. Per què Sant Lluís és ca teva Xavi.
Simplement, i per
acabar, mil gracies Xavi, gràcies per tot. Començant per haver-me triat en el
seu dia com a delegat i acabant avui com a Coordinador del meu estimat club. Tu
ets el gran culpable de que jo a dia d’avui estigui enganxat al bàsquet. Només
et demanaré una darrera cosa, acaba la teva darrera temporada aquí com vas
acabar la primera temporada, i ja saps a
que me refereixo. Per que tu, juntament amb tots els jugadors i cos tècnic
esteu en disposició d’escriure la pàgina mes brillant del CCE Sant Lluís, de
fer una vegada mes història i deixar-nos amb un bon “marron”.
D’ara endavant,
molta sort amb la teva nova etapa, per que t’ho mereixes, per a tu, per a la
teva dona Mamen, i per els teus fills Jan i Adrià. I de ben segur que qualque dia
els nostres camins a nivell esportiu es tornaran a unir. Perquè els nostres
camins a nivell personal sé que seguiran junts per sempre.
No es un adéu,
simplement es FINS AVIAT!
Del teu amic, Xus
Rotger Jiménez
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada