DIARIO DE UN NUEVO PADRE. FELICITATS MARIA (21)

Tenia el “Diario de un Nuevo padre” finiquitat, desde que vaig fer el darrer capítol dia 22 de Desembre del 2011 era el capítol nombre 20 en el que s'incluia un repàs a un any de sensacions. L’idea era no fer més capítols. 

En aquest diari contava les meves experiències, sensacions i sentiments envers l’embaraç i posterior neixament de na Maria. Havia decidit no escriure més al “Diario..”, però avui he canviat d’opinió. 

Avui, que fas tres anys, es un bon dia per escriure un nou capítol d’aquest “Diario...”, del que esper algun dia llegesquis. Avui es un bon dia per “resucitar” el diari, no se si puntualment o no, però l’ocasió ho ben mereix.

Sembla que era ahir. Record dia 1 de Gener del 2011 com si fos avui. Veníem de celebrar l’enrada d’any amb uns bons amics. Havíem fet una copeta de cava a sa carpa i cap a casa.

Poc después d’arribar a casa va començar tot. Tu, Maria, “tocaves a la porta” per poder entrar aquest mon. Partíem cap a l’hospital de matinada, quant encara molts estèien de celebració. Van anar passant les hores i poc a poc les contraccions van esser més fortes i seguides fins que vam devallar cap el “paritori”. 

Tenia series dubtes de si podria estar present. Però de cop van desaparèixer, va ser la millor experiencia de la meva vida, una experiencia del tot recomenable.

Sobre les 16 hores del capvespre arribaves al mon,  pitufa. Na Maria, es nostre tresor.

3 anys fà ja d'aquesta imatge

Multitud d’emocions sentia en aquell instant, que ara escrivint aquestes 4 retxes me venen a la ment, me vas fer s’home més feliç del mon. I s’altre dia, veient fotos i videos d’aquells dies els he tornat a reviure. Veure els teus primers instants de vida, els teus primers somriures, les teves primeres passes, les primeres paraules...veient aquets videos i fotos amb ta mare un es dona conta que el temps passa molt a deveres.

Avui, que fà tres anys d’aquell maravellós dia, simplement te vull dir...GRÀCIES. Per fer-me el més feliç del mon, per els teus somnriures, per les teves estones de joc, per les teves paraules, per les teves expresions, per ser l’alegria de la casa, per omplir de vida ca nostre, per omplir de vida les nostres vides, per tots i cada un dels moments que ens has donat al llarg dels tres anys,...gràcies per tot Maria.

No se que ens depararà el futur, no se a vont ens durà el camí de la vida, l’únic que si se es que tu, juntament amb ta mare, formaràs part d’aquest camí que es diu “vida”. 

Felicitàts Pitufina, felicitats Maria.

D’es papà, que t’estima amb locura

1-1-2014