EL RINCON DEL LECTOR (JA SON SET ANYS, I SEMBLA QUE VA SER AHIR)

6 d'Abril del 2011 

Aqui teniu sa primera colaboracio de sa pagina "El rincon del lel lector". Ens l'envia n'Isis Sintes de Mao i es una carta en record de sa seva s'avia.

JA SON SET ANYS, I SEMBLA QUE VA SER AHIR

                         

Era un divendres Sant,quan es va anar tranquila i silenciosa, aixi com era vostè. Avui ja fa set anys…com pasa el temps! Pero li aseguro que recordo aquell fatidic dia com si fos avui.

Diuen que són coincidències de la vida, peró vostè va ser sa primera persona que em va agafar en braços  just quant vaig néixer i jo vaig ser l’ultima persona que va estar als seus genolls abans que s’anés…no s’imagina el que donaria per poder tornar el temps enrere, no s’imagina que donaria la meva pròpia vida per poder estar al menys cinc minuts mes i poder dir-li lo orgullosa que estic de haver format part de la seva vida.

Gracies a vostè “yaya”, vaig tenir una bona infància, grácies a voste tenc tants records que fan que quant hi pens, inconcientement surti un somriure dels meus llavis.

Van ser 16 anys de la meva vida al seu costat, van ser els millors anys de la meva vida.

Quantes vegades hauré recordat aquells Nadals a casa seva? quantes vegades hauré recordat els seus crits quant alguna trastada feia?, quantes vegades hauré recordat el  seu somriure?….peró ara… ara ja que em queda? Li puc asegurar que aquell 6 d’abril algo de jo va partir amb vosté, li puc asegurar que la meva vida va cambiar de cop, em faltaba una part important que m’habia acompanyat al llarg del meu camí , peró sap, avui  set anys després la seguesc sentint tant present…

El dia que la van venir a cridar, el dia que va partir, record que vaig sortir al pati, no m’ho podía creure, per que ella?per que ara quant tanta falta em fa? Per que em deixa sola? Per que? Se que vaig mirar al cel i vaig trovar una estrella i vaig tencar els ulls i vaig decidir que aquella estrella series vosté, que aquella estrella m’acompanyaria el resto de la meva vida i sap?sense que ningu ho sepi, quant mes l’anyor, mir al cel i veig aquella estrella i la veig a voste!

Simplement avui volia dir-li que no l’olvid, ni l’olvidare per molt que pasin els anys, pero avui també li vull donar les gràcies...Gràcies per ser sa millor “yaya” del mon, gracies per ensenyarme tot el que em va ensenyar, gracies per demostrarme tot el que em va demostrar ,pero gracies per estimarme com ningu mai mes em sabra estimar.

Sigui on sigui se que esta al meu costat, i per molt que em costi se que la tornare a troabar…

L’estim yaya! El seu “bujot”.

                                                                                                              Isis Sintes (Mahó)

No vull deixar de comentar aquesta emotiva carta.  Sa veritat es que m'ha emocionat perque me sento molt identificat. Jo tambe vaig tenir una s'avia molt especial, i llegint aquesta carta m'han vingunt molts records, nomes et puc dir una cosa, enhorabona per lo que escrius, segur que desde alla dalt ella es sentira molt orgullosa de tu.